Bon inici de curs

Finalitzen les Festes del Roser

Ahir a la nit es van acabar les Festes Majors del Passatge del roser. Va ser una nit molt especial perquè va començar amb un sopar on veïns i veïnes, amics i amigues, vam compartir alguna cosa més que un àpat: amistat i companyonia. Seguidament, hi va haver el castell de focs des de l'embarcador i més tard, diables on la protagonista va ser Júlia. La festa va acabar amb un ball on els gegantons que portaven Martí, Jordi i Bernat van poder ballar ben a gust, com la resta de gent que hi vam participar.
Esperem que l'any vinent hi puguem tornar!!!

Festes Majors del Passatge del Roser

Ahir a la tarda es van iniciar les Festes Majors que les nenes i els nens organitzen al Passatge del Roser. Seran tres dies de gresca i diversió on hi cap tot menys l'avorriment. Des de la proclamació de les pubilles i el pregó de festes, al cercavila, matinal d'atletisme, cine, ball i castell de focs.
Ja són set anys que aquestes festes es porten a terme, a iniciativa primer de Pau Guiu Rofes i els seus amics, i a partir d'enguany de Martí Guiu Rofes i els seus amics.
Esperem passar-nos-ho molt bé tots els que hi participem!

Les pubilles Alba, Irene B., Laia i Irene S. amb la pregonera de la Festa Major, la sra. Isabel Mestres.

L'arbre de l'amistat de Jorge Luis Borges

Avui Mari Pau m'ha enviat aquest text de Borges titulat El árbol de la amistad que m'ha agradat molt i voldria compartir amb vosaltres:

Existen personas en nuestras vidas que nos hacen felices
por la simple casualidad de haberse cruzado en nuestro camino.
Algunas recorren el camino a nuestro lado, viendo muchas lunas pasar,
mas otras apenas vemos entre un paso y otro.
A todas las llamamos amigos y hay muchas clases de ellos.

Tal vez cada hoja de un árbol caracteriza uno de nuestros amigos.
El primero que nace del brote es nuestro amigo papá y nuestra amiga mamá,
que nos muestra lo que es la vida.
Después vienen los amigos hermanos,
con quienes dividimos nuestro espacio para que puedan florecer como nosotros.
Pasamos a conocer a toda la familia de hojas a quienes respetamos y deseamos el bien.

Mas el destino nos presenta a otros amigos,
los cuales no sabíamos que irían a cruzarse en nuestro camino.
A muchos de ellos los denominamos amigos del alma, de corazón.
Son sinceros, son verdaderos.
Saben cuando no estamos bien, saben lo que nos hace feliz.

Y a veces uno de esos amigos del alma estalla en nuestro corazón
y entonces es llamado un amigo enamorado.
Ese da brillo a nuestros ojos, música a nuestros labios, saltos a nuestros pies.
Mas también hay de aquellos amigos por un tiempo,
tal vez unas vacaciones o unos días o unas horas.
Ellos acostumbran a colocar muchas sonrisas en nuestro rostro,
durante el tiempo que estamos cerca.

Hablando de cerca, no podemos olvidar a amigos distantes,
aquellos que están en la punta de las ramas
y que cuando el viento sopla siempre aparecen entre una hoja y otra.
El tiempo pasa, el verano se va, el otoño se aproxima y perdemos algunas de nuestras hojas,
algunas nacen en otro verano y otras permanecen por muchas estaciones.
Pero lo que nos deja más felices es que las que cayeron continúan cerca,
alimentando nuestra raíz con alegría.
Son recuerdos de momentos maravillosos de cuando se cruzaron en nuestro camino.

Te deseo, hoja de mi árbol, paz, amor, salud, suerte y prosperidad.
Simplemente porque cada persona que pasa en nuestra vida es única.
Siempre deja un poco de sí y se lleva un poco de nosotros.

Habrá los que se llevarán mucho,
pero no habrán de los que no nos dejarán nada.
Esta es la mayor responsabilidad de nuestra vida
y la prueba evidente de que dos almas no se encuentran por casualidad.

Gràcies Mari Pau.

Felicitats al Club Nàutic Flix

Ahir a Lloret de Mar l'equip cadet femení del Club Nàutic Flix es va proclamar per segona vegada consecutiva campió de la Lliga Catalana de llagut català i també del Campionat de Catalunya; l'equip cadet masculí va quedar segon en els dos premis; i l'equip sénior femení va quedar segon en el Campionat de Catalunya i tercer a la Lliga. Va ser un dia d'emocions i nervis però que va acabar amb una gran rebuda al poble on els esperaven molta gent, entre ells el Moto Club Flix, el regidor d'esports i l'alcalde.
Són uns premis ben merescuts perquè hi han dedicat molt esforç, molta constància, molt temps i sobretot moltes ganes. Saben que és un esport d'equip, on totes i tots són necessàries i necessaris i tenen una funció a acomplir perquè l'equip funcioni. I així ha estat.
Des d'aquí les meues felicitacions a tots els equips i als patrons del llagut!!!

Aliénor d'Aquitaine i l'Abadia de Fontevraud

Aquest estiu hem conegut l'Abadia de Fontevraud, a la Vall del Loire, un lloc que inicia la seua història el s. XI amb la construcció d'una abadia, que encara avui està dempeus, després de reconstruccions i restauracions al llarg dels anys i dels segles.
Des dels seus inicis hi van viure monges i monjos, però sempre va ser dirigida per una abadessa, és a dir, sempre per una dona, tal com volia el seu fundador Robert d'Abrissel.
Algunes de les abadesses que van governar l'abadia foren Petronille de Cheminé, Isabel d'Anjou... sempre dones de la noblesa.
Elionor d'Aquitània hi va viure els darrers anys de la seua vida i allí està enterrada, amb qui va ser el seu segon marit, Enric II de Plantagenet, els seus fills Ricard Cor de Lleó, Joana d'Anglaterra, Joan sense terra i d'altres familiars.

Elionor d'Aquitània, en occità Aliénor, va ser una dona carismàtica, amb molt caràcter, valenta i avançada al seu temps.
Nascuda l'any 1122 a Burdeus i hereva d'Aquitània una vegada mort el seu pare, fent una pelegrinació pel Camí de Sant Jaume, la van obligar a casar-se als 16 anys amb Lluís VII, rei de França. Pocs anys després es divorciaria per casar-se amb Enric II Plantagenet, rei d'Anglaterra.


A les dos corts on va viure, França i Anglaterra, va reunir multitud d'artistes i poetes, va ser musa de trobadors i es va convertir en la imatge ideal de la dama, entorn a la qual els trobadors practicaren l'amor cortès. També va impulsar com a mecenes la literatura cavalleresca.
Va viure vuitanta-un anys i de les moltes gestes que se li atribueixen n'anomenarem tres: va anar a la Segona Croada a Constantinoble quan tenia 25 anys; estigué presonera del seu segon marit durant 15 anys fins que aquest morí; i creuà els Pirineus fins a Castella a l'edat de 80 anys per anar a buscar Blanca, una de les seues nétes perquè es casés amb el rei Lluís VIII de França.
Com hem dit més amunt, encara es conserva la seva tomba a l'Abadia de Fontevraud, terra dels Anjou: és la seua imatge jacent policromada amb un llibre a les mans, elaborada amb pedra.
Però la seua vida va ser molt més que tot això. Per si us interessa llegir alguna cosa sobre ella
apunto alguns llibres:
FLORI, J. (2005); Leonor de Aquitania, la reina rebelde, Edhasa
KAUFMAN, P. (2006); Leonor de Aquitania,
BROSSARD-DANDRE, M.- BESSON, G.; Ricardo Corazón de León: Historia y leyenda
KINKEL, T. (1997); Reina de trovadores, Emecé editores