22 de desembre 2010

Deu anys sense Carlos Cano

El dia 19 de desembre va fer 10 anys de la mort de Carlos Cano, cantautor i poeta. Granadí de naixement, va començar a cantar recuperant  estils tradicionales del sud  oblidats, com el trovo popular, i  la copla andalusa. Va compondre tangos, boleros, rumbes, sambas, nanas, coplas, murgas carnavaleras i  temes molt de caire intimista i sempre acompanyat  per la seva guitarra.També, però va ser acompanyat per orquestres, grups instrumentals i cantants com Amalia i Maria Dolores Pradera, entre d'altres.
Algunes cançons que destacaria María la PortuguesaHabaneras de Cádiz, La ZarzamoraTango de las madres locas  i la murga de los currelantes.

19 de desembre 2010

SUEÑOS DE LIBERTAD

El passat dia 13 de desembre, la Fundació Primero de Mayo va lliurar el  premi Llibertat d'Expressió al periodista Iñaki Gabilondo per la seva trajectòria professional dins del món del periodisme. Després de lliurar-li el premi va expressar el seu agraïment en forma de discurs improvisat que si teniu una estona, val molt la pena escoltar-lo. La nota que li poso: Excel·lent (10)



15 de desembre 2010

No em molestis, mama. Estic aprenent!

EXTRET DE REDES (RTVE):
* La educación necesita una revolución. Las innovaciones que vivirá el mundo educativo acabarán desmontando todo el sistema que hoy en día forma a los ciudadanos en las escuelas e institutos.
* En este proceso, la tecnología, las redes sociales o los videojuegos tendrán seguramente un papel importante, serán herramientas valiosas para transmitir nuevas habilidades a los jóvenes, las que verdaderamente necesitan para llegar a la vida laboral y desenvolverse socialmente en entornos cambiantes.
* Entrevista d'Eduard Punset a Marc Prensky, un experto en la educación del futuro, un hombre rompedor y creativo en la empresa de reformar las aulas y los sistemas educativos actuales.

Podeu veure el programa clicant al títol.


L'antiga manera d' ensenyar és avorrida;
la nova es basa  que els nois aprenguin sols.
Marc Prensky

13 de desembre 2010

08 de desembre 2010

The Monster Ball Tour. Lady Gaga a Barcelona

"Hola Barcelona" van ser les primeres paraules que Lady Gaga va dedicar al públic que omplia de gom a gom el Palau Sant Jordi. L'espectacle va començar amb la cançó Dance in the dark, i va continuar amb Just Dance, Beautiful, dirty, rich, Alejandro, Monster, Telephone,  fins a 18 cançons i com a bis Bad Romance. El que crida més l'atenció del seu espectacle és el  vestuari, fins a 15 vegades es va canviar: roba galàctica, simulacions d'hàbits de monja, sang per la pell i la roba, vestits de fada  (espectacular!), entre molts altres; els ballarins; i el muntatge tècnic que porta: monstres marins, plataformes elevadores, cotxes que amaguen un teclat i que sona, un piano que s'encén mentre el toca...
Hi va haver una treva de moviment i balls amb la interpretació al piano de la balada Speechless i també amb You&I que publicarà en el seu proper àlbum.
Ella mateixa defineix el seu espectacle com a primera òpera electro pop, estructurada en quatre parts (the city, subway, the fame i the monster ball) on en cada una d'elles defensa la marginació i sobretot el món gai. Pot agradar o no, però  segur que no deixa indiferent a ningú.
El que sí que li va demostrar el públic de Catalunya, de la resta de l'Estat espanyol i de d'altres parts del món, és la devoció i la idolatració que senten per la cantant i artista. Solament hi va haver un moment de tensió, si el podem anomenar així: va ser quan va treure una bandera espanyola i la majoria de la gent va començar a xiular. Segur que no entenia res. La va amagar de seguida i el concert va continuar amb tota l'emoció amb què havia començat.
Un concert on vam gaudir de bona música i d'un gran espectacle.